Quins temps aquests, tat? A dia 10 de juny de 2011, encara després de dos estímuls caríssims per al contribuient nord-americà, es donen males expectatives sobre la marxa de l'economia dels Estats Units, l'economia, diuen, més gran del món. Mentrestant, a Europa, les exportacions d'Alemanya cauen un 5,5%, la qual cosa també empitjora les expectatives de creixement de l'economia europea. I això que tot açò anava a ser un colp transitori, deien aquells experts que no entén ni Déu.
En aquest bloc, m'agradaria fer veure que no és tant difícil entendre els problemes que hui dia determinen el nostre futur a curt o fins i tot mig termini. Tal com dic, l'economia no és tant complexa si s'explica amb claredat. Si els processos pels quals passen un prestamista i un prestatari es relanten al detall. Un repte que hui dia tenim els economistes, i en el que m'agradaria donar un petit pas endavant, donat que, tot i que ens la fagen difícil d'entendre, és clar que ens afecta a tots com a agents o, últimament, com a contribuients.
Començaré per explicar de forma més minuciosa (i divertida, si escau) possible la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units. Però la cosa no crec que acabe en aquest episodi, ni potser en els dos anys vinents, per la qual cosa tenim bloc pa donar i vendre. Espere què es disfrute tant com jo disfrute escribint aquestes línies, i què s'aporten idees i opinions, per què al fi i al cap les opinions són el que més conta a l'economia, no ho dubten mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada